2 comentarios:

  1. S'escapa allò pensat
    amb un deix de persona;
    no sap de què fuig
    però,
    amb tot,
    s'il·lusiona.

    De camí cap a la forma
    s'afanya fent-se idea;
    a la mà porta una goma
    per a esborrar cada passa que deixa enrera
    (no fos cas que,
    al completar-se,
    algú li volgués seguir l'estela).

    Descansa,
    per sempre solitària,
    com faria al seu regne un profeta:
    ja mai més aixecarà el vol
    ataviada amb una aleta:
    i és que ja neix fet dol
    tot pensament esteta.


    'Peixet i la gana de memòria: recull d'idees en estat'
    Edicions Aïlla L'illa, Col·lecció No Encara, 1958.

    ResponElimina